La casa callada

Sota el món hi ha una casa callada. No parla, però coneix el

teu plor. Quan hi entres, la foscor s'aparta com si esperés que la veiessis

tu sol. Amb llum ferma trenca l'ombra, amb llum tendra et tornen a

cosir. Sota el món, la casa escolta i el teu cor torna a

reviure aquí. Ells et miren i no tenen recança. Aguanten el teu

cor amb les mans que borda l'esquinç o la dansa del dolor que

sempre et fa de fany. Amb llum ferma trenquen l'ombra. Amb llum tendra

et tornen a cosir. Sota el món, la casa escolta i el teu